JAUME JANER COLL “MENA”. 1872-1938

Fill de Jaume Janer Juan, jornaler, i de Francisca Aina Coll Fullana, va néixer a Algaida, al carrer del Bisbe número 7, a les 12 de la nit de dia 17 d’octubre de 1872. Era conegut com Jaumet Mena per distingir-lo d’un altre algaidí a qui anomenaven Jaume Mena.

Quan acabà el servei militar quedà a viure a Palma, on es va llogar de cambrer. Es casà i anà a viure a Barcelona amb la seva esposa, on feien feina de criats del secretari del bisbe. Uns quants anys després tornaren a Mallorca. En tres ocasions va fer feina a l’Ajuntament d’Algaida: Dia 2 de febrer de 1908 el nomenaren peó caminer. Dia 1 de desembre fou nomenat oficial saig i dimití del càrrec dia 29 de desembre de 1915. Dia 30 d’abril de 1919 tornà ser nomenat oficial saig i dimití dia 30 de desembre de 1922 “por asuntos que no vienen en el caso...”

Durant el temps que fou saig tenia habitatge a la Casa de la Vila. Fou llavors quan en una brega se li disparà l’arma reglamentària i morí en “Roca” a conseqüències de la ferida que li féu el tret. Aquest esdeveniment va fer que hi hagués molta xerrameca ja que en Mena era un dels principals liberals algaidins, mentre que en Roca representava la part conservadora. En una ocasió en Roca li havia disparat i li havia foradat la capota; no el ferí de miracle. En el judici que tingué lloc com a causa per la mort d’en Roca, en Jaume va quedar absolt sense cap càrrec. Després d’aquest succés deixà la feina a l’Ajuntament i anà, durant un temps, a viure a fora vila, on es dedicà a la ramaderia. Després posà una carnisseria al carrer de la Beata i va fer de carnisser us vuit anys, fins que el van detenir.

Estava casat amb Antònia Llull Mudoy, que era germana de Pere Llull Mudoy, qui fou assassinat a Manacor juntament amb els seus dos fills, n’Antoni i en Pere. En Jaume i n’Antònia eren aixorcs.

Fou detingut el mes d’agost de 1937. Va estar tancat uns vuit mesos al castell de Bellver. Allà feia d’ordenança i tenia absoluta llibertat de moviment. Tot el temps que estigué detingut, la seva esposa visqué a Palma i, setmanalment, li duia roba neta.Un dia, quan arribà al castell, li digueren que feia dos dies que havien posat el seu home en llibertat. Ella, que tenia el geni bastant fort, tot i que va sospitar el pitjor, contestà: “Mirau, idò ara el meu home em deu haver tornat beneit, perquè si en dos dies no ha sabut trobar ca seva...” La veritat era que havia estat assassinat al cementeri de Porreres. Això succeí la Pasqua de 1938, quasi en certesa el Divendres Sant.

Quan als motius de la seva mort, cal dir que poques morts hi hagué més aclarides que la seva. De jove havia estat polític liberal, però feia molt temps que n’estava retirat, de la política. També hi havia hagut allò d’en Roca. La seva esposa va poder sebre els noms i llinatges dels dos algaidis (un ex-batle i un ex-secretari de l’Ajuntament d’Algaida) que el feren matar i el seus motius van ser purament de revenja personal. Durant molt de temps, quan veia l’ex-batle que va fer matar el seu home –que per a molts d’algaidins era el mateix qui havia fet assassinar el seu cunyat i els deus dos fills-, l’encalçava pel carrer cridant “asesino, asesino”. L’ex-secretari havia esat traslladat i no vivia a Algaida.

Oficialment, segons costa en una nota marginal en la seva inscripció de naixement, i per odrde del Jutje de Primera Instància de Palma, Jaume Janer Coll fou declarat “ausente en ignorado paradero”.

Rafel Antich. MEMORIA als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.