RAFAEL RAMÓN JOSÉ GAMERO GINATA. 1907-1937.

Fill d’Eduardo Gamero Martínez , caporal de carrabiners, i de Concepción Ginat Costa, va néixer a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) dia 7 de juliol de 1907 a les 13 hores.

Era mestre d’escola de primera ensenyança. També era secretari d’ajuntament de segona categoria per oposició, segons costa a la Gaceta de Madrid de 7 d’agost de 1935, on hi figura amb el número 654.

Dia 1 de febrer de 1936, essent secretari de Santa Eugènia (Mallorca), sol•licità plaça en propietat a la Secretaria d’Algaida.

Amb motiu de la sol•licitud, presentà a la Secretaria d’Algaida un certificat signat dia 17 de març en el qual consta que “D. Rafael Gamero Ginata...ha observado una conducta moral intachable y digna de todo elogio, tanto en su vida pública como privada”.

En sessió d’11 de març de 1936, a l’Ajuntament d’Algaida, amb l’únic punt per resoldre que el concurs per proveir en propietat la Secretaria, de vint-i-dos aspirants que s’hi presentaren, Rafael Gamero fou elegit secretari per unanimitat. Dia 16 de març li comunicaren el nomenament com Secretari en propietat i dia 18 del mateix mes prengué possessió del càrrec.

En sessió extraordinària, que tingué lloc dia 12 d’agost de 1936, convocada per “informar de la conducta y proceder del Secretario de esta Corporación D. Rafael Gamero Ginata contra el actual Movimiento Nacional Salvador de España, que según referencias había sido detenido y encarcelado por la Autoridad Militar”, el batle va proposar “la destitución de empleo y sueldo de dicho funcionario por haber sido inductor y director de la masa izquierdista de esta villa”. Un cop discutit “ampliamente diho asunto, por unanimidad se acordó destituir de empleo y sueldo a D. Rafael Gamero Ginata por ser contrario al Movimiento Nacional del cargo de Secretario de este Ayuntamiento”.

Dia 27 de setembre de 1936, el tinent coronel jutge instructor del Jutjat Militar Eventual demanà al batle d’Algaida “se sirva mandarme cuantos infomes de antecedentes y conducta del procesado pueda recoger”, pel fet que s’instruïa la causa núm. 41 en contra de Rafael Gamero. Desgraciadament, no he trobat resposta a aquest escrit.

Mitjançant l’ofici 82 de dia 16 de febrer de 1937, el batle d’Algaida diu al comandant militar de les Balears que té requisat el cotxe de Rafael Gamero i que l’empra “para trasladarme desde el lugar de Pina, donde resido, a Algaida que dista cinco kilómetros de la capital del municipio”. El cotxe de Gamero tenia la matrícula PM 4364 i possiblement era un Fiat. Amb relació a aquest cotxe, el batle d’Algaida ordenà al pare d’en Rafael que pagàs una reparació que s’hi va haver de fer perquè pogués funcionar. No he pogut saber com va acabar aquest assumpte; l’única cosa que he trobat és una carta de D. Eduardo Gamero en què demana una entrevista al batle per xerrar d’aquesta factura.

Segons el Diccionari Vermell, de Llorenç Capellà, pàgina 75, fou afusellat dia 5 de juny de 1937, a les 6 del matí, al Fortí d’Illetes.

Havia estat tancat a Can Mir, i en duia la comptabilitat, ja que s’hi creà una espècia de banca on s’hi guardaven els diners del presos. Segons el Diccionari Vermelll, també va estar tancat al castell de Bellver.

Dia 21 de setembre de 1938, el capità jutge de la Comissió Provincial de confiscació de Béns escrigué al batle per demanar infomació del “presunto culpable” Rafael Gamero, “sobre su conducta moral y social y sus atividades que ejercía en política y por el resultado que es de esperar y por los indicios adquiridos...” “También procede que designe a tres Gestores para que comparezcan a ete Juzgado, con objeto de declarar como ampliación a las averiguaciones, debiendo por consiguiente estar enterados y tener conocimientos de cuanto deben aportar a las actuaciones”. Dia 24 del mateix mes, el batle contestà , donà el nom de tres gestors que es presentarien a declarar i informà que “D. Rafael Gamero Giata... era persona de ideas izuierdistas y contrario al Movimiento Nacional Salvador de Espanya”.

Poc abans del “moviment nacional”, un dia que anava a Palma amb el seu cotxe acompanyat d’un funcionai de l’Ajuntament d’Algaida, Rafael digué textualment: “En Espanya se impone una dictadura fascista o una dictadura del proletariado”.

Rafel Antich. MEMÒRIA als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.